• Mayo 2004 (7)
• Abril 2004 (4)

Data: 10/05/2004

Cronica 5, dia 10 de
maig de 2004

Aquests últims dies han sigut molt agradables, navegant sota l'anticicló, amb el mar absolutament pla. Ha sigut un espectacle de mamífers marins: dofins, catxalots, balenes. A més ens hem cansat ben poc, sense maniobres, sense ruixats, sense fred, sense escora...

Però és clar, portem set dies navegant a motor. A Antigua vàrem carregar 275 litres de gasoil, tota la bodega del Solstici plena de bidons. Aquest vaixell, navegant amb el motor a 2100 voltes (el règim més econòmic), al Mediterrà, amb calma total, té un consum de 1,3 litres/hora, i a cada hora recorre 5 milles, per tan es pot fer un màxim de 1058 milles. Però en aquest viatge, portem molt més pes que quan naveguem pel Mediterrà, i a més el mar mai està pla del tot (hem arribat a fer trams a motor a 3,5 nusos). Per tant l'autonomia en aquesta travessa, amb aquests 275 litres de gasoil, s'havia de bellugar entre les 786 i les 902 milles, contant un consum de 1,4 litres/hora, i entre 4 a 4,6 milles cada hora.

No comptàvem en passar tants dies sense vent, i ens hem trobat (ja fa dies que ho sabem), que ens mantenim a sota de l'anticicló, que aquest no belluga, i si ho fa és amb nosaltres, i per tant tenim calmes fins a arribar a les illes Azores, i ens falten 25 litres de gasoil (aquell vuitè bidó que vam llençar perquè perdia!).

Ahir al migdia vam aconseguir navegar tres hores a vela, amb l'espí assimètric. Amb 4 o 6 nusos de vent del través vam aconseguir fer 8 o 10 milles, però va tornar la calma.

I hem passat una altra nit de super-calma, els estels es veien reflexats al mar, tot de petits puntets de llum que es confonien amb les particules de plàcton ionitzat, que quan belluguen es veuen fosforescents. Els dofins que ens venien a veure de nit, deixaven tota l'estela marcada a l'activar la fosforescència, i se'ls veia tot el contorn il·luminat, un autèntic espectacle que no oblidarem mai.

Si no torna el vent, ens haurem de quedar una setmana surant davant de les illes Azores, esperant fins que torni el vent, tot plegat per 50 milles.

Després de donar-li moltes voltes, la sol·lució ens ha aparegut a sis milles a la proa del vaixell; una benzinera?, no, un vaixell de pesca portuguès, que estava aturat recollint palangres. L'hem cridat per ràdio i li hem dit que sen's havia acabat el gasoil, i ens ha contestat que ens acostéssim. Quan hem sigut allà, ens han demanat un bidó i l'han omplert, els 30 litres que ens faltaven, ens han regalat sis peixos, nosaltres els hi hem donat una bona bossa d'avellanes, i tots contents.

Ens hem despedit efusivament i hem enfilat cap a l'illa de Faial, que només ens queden 130 milles i ara ja sabem que hi arribarem (a motor), a les 15 hores UTC del dia 11 de maig de 2004.

Data: 09/05/2004

Crònica 4, dia 08 de
maig de 2004

Avui la natura ens ha sigut generosa, i aquest mar (Oceà) que ens semblava mort i ple de deixalles, ens ha mostrat l'altra cara, la vida.

L'únic que està mort avui és el vent, tenim una calma total, sense gota de vent i amb el mar pla com una bassa d'oli, però amb grans ondulacions de les onades gastades que venen de lluny, que pujes i baixes sense ser-ne conscient. Des de mitja nit que naveguem a motor, una mica ajudats per 4 o 6 nusos de vent del través que ens permet anar a 5,5 nusos. Al llarg del dia el vent desapareix del tot i la velocitat del vaixell disminueix a 4,5 nusos, ens queden 350 milles i gasoil per a fer-ne 250. Som al bell mig del famós anticicló de les Azores, i probablement no tindrem més vent pel que ens queda de trajecte, l'haurem d'acabar remant. La pressió dins de l'anticicló és de 1030 mb i la humitat relativa a mitja tarda ha baixat fins el 44%.

Les primeres llums de l'albada ja han mostrat uns reflexes inusuals de tons rosats i blaus platejats, amb una línia d'horitzó llisa, ja es veia venir que el dia prometia. I en efecte, encara no havia sortit el sol que els primers dofins han vingut a jugar a la proa saltant i desbordant energia, i tot i que hi havia poca llum l'aigua estava tan plana i transparent que es veien fins i tot els que estaven 3 o 4 metres sota l'aigua. Just el temps de tornar a seure i a babord han passat una mare dofí amb la seva cria. Havia passat poc més d'una hora que de sobte una gran massa s'ha remogut i a uns 200 metres del vaixell ha sortit de l'aigua un gran cetaci. Constantment anava entrant a l'aigua i sortint, removent-se i girant-se, essent difícil endevinar de què es tractava, però feia al menys 15 o 20 m de llarg, amb el cap molt gros i negre, aleta dorsal petita i aletes laterals i cua més clars que ensenyava de tant en tant, ha fet un arc al voltant del vaixell fins que s'ha perdut per popa.

Cap al migdia, mira, una tortuga! al cap d'un moment, mira, una altra de més gran! i què és allò que es veu allà al fons? és molt gran, una balena? un llom fosc, una aleta petita molt endarrerida, el surtidor d'aigua pulveritzada a 45º cap endavant, és un catxalot d'entre 10 i 12 metres! viatja en sentit contrari al nostre i ens passa per estribord. Just quan el perdem de vista per popa ja en ve un altre que li va al darrera, i més enllà un tercer, tots segueixen el mateix camí, un darrera l'altre però mantenint les distàncies, pausadament, ara mig surant, ara nedant...Mira, un altre, aquest ve per estribord cap a nosaltres, ens ha vist? sembla que sí perquè agafa embranzida, aixeca el cap el submergeix, ens ensenya tot el llom i després la cua que contemplem embadalits fins que desapareix a sota l'aigua. Al cap d'uns minuts hem vist per la nostra popa com tota la bèstia emergia de l'aigua fent un gran salt a l'aire! i encara un altre salt! sembla un dofí, i acaba allunyant-se .

Quan semblava que la desfilada s'havia acabat, una altra tortuga, però no belluga i sura per sobre d'una capa de brutícia, potser està morta...tornem a la nostra partida d'escrable però no ens podem concentrar, la vista s'escapa cap a l'horitzó i guaita! un altre catxalot per babord! sembla que estiguem rodejats...sí, sí que ho estem, just a proa hi ha dos catxalots més surant, no que són tres, compte que no els atropellem. Aquests sí que els hem vist bé perquè s'han quedat surant fins que hem estat a pocs metres de distància, uns 20, i llavors s'han submergit un darrera l'altre, sense presses, i de la mateixa manera han tornat a sortir, 150 metres més enrera. Això és tot un espectacle de la natura! hem vist 8 catxalots i 3 tortugues en un matí.

Passat el migdia encara veiem, però lluny sobre l'horitzó, els surtidors de dues balenes. En un primer moment hem pensat que devia ser el fum d'algun mercant, perquè la columna es veia molt alta però per la freqüència en que sortia el xorro d'aigua havien de ser balenes, i és evident que devien ser dos exemplars de gran magnitud.

Per acabar d'arrodonir el dia encara hem vist dos grups de dofins que han passat fent grans salts, però no s'han apropat a jugar i han passat de llarg.

Ha estat un dia molt emocionant i ple d'agradables sorpreses que no oblidarem.

Data: 07/05/2004

Crònica 3, dia 07 de
maig de 2004

Diuen que el Mediterrà és un mar arrauxat i que l'Atàntic és el contrari, constant...

Fa uns dies, l'u de maig al matí, vam descobrir que teníem un dia de calma, al menys de vent. A primera hora en Pere va aprofitar per tensar els obencs que s'havien estirat molt en aquestes navegades i que feia angúnia de veure com ballaven a sotavent quan el vent apretava. Després vam buidar un bidó de gasoil al tanc principal. Quan ens preparavem per gaudir d'un dia tranquil i quiet, per poder cuinar salsetes i fer pa, ens vam adonar que per l'horitzó s'acostaven uns núvols lletjos. Al cap d'una hora ja estaven bufant 25-30 nusos del NE. Això va durar una hora i a continuació vam tenir una hora de calma total, després vam tornar a tenir una hora de 25-30 nusos, una de calma, una altra de 25-30 nusos, calma tensa...

Cada bufada coincidia amb un núvol, evidentment, i en el transcurs de l'hora de núvol el vent anava variant des del vent inicial que ens portava al rumb 95 fins al rumb 165. Aquell dia no vam avançar gaire, i menys encara en la direcció correcta.

Això era només l'anticipació, el gruix del front fred va venir el dia següent i vam estar 7 o 8 hores cenyint amb vent altra vegada de 25-30 nusos i mullant-nos amb els ruixats. Les últimes hores d'aquest dia estavem tant cansats que no teníem esma ni de fer un bordo, més sense saber cap on viraria el vent els propers cinc minuts, i vam navegar força estona cap al SSE, és a dir, enrera.

Diuen els llibres i les pilot charts que a partir del mes de maig és quan fa bon temps per fer aquesta ruta, aquest mes de maig ha començat burleta.

La resta de dies passen tranquils. Hem descobert que no només hi ha meduses a l'Atlàntic Nord i ahir per primer cop ens van visitar dofins, i avui hem vist una balena o catxalot.

A part d'això avistem aproximadament un vaixell mercant cada dia (el d'avui ha desviat la trajectòria per no col·lisionar, com dicten les normes, però el de l'altre dia a la nit gairebé se'ns menja si no haguéssim prosat el fre) i munts de deixalles i objectes surants.

No només el Mediterrà és un mar brut i contaminat, l'oceà Atlàntic també està brut. Tinguent en compte la gran superfície que té aquest oceà, i la insignificant superfície que nosaltres n'hem recorregut, si extrapolem la quantitat de deixalles que hi hem vist en tan poc tros, resulta que deu estar molt, molt brut.

Aquesta setmana estem recollint una mitjana d'una defensa gran al dia, ja en tenim 3! Dies enrera vam recollir al menys 30 m de corda de pesca que es van enrotllar a l'hèlix i que hem carregat al vaixell perquè cap animal s'hi pugui enganxar. A hores d'ara comencem a semblar un contenidor de deixalles marines. Entre altres també hem vist surar un tauló de fusta de 4 m, un casc de treball, caixes de llauna, bidons de plàstic, bosses de plàstic, tres boies grans surant a la deriva, trossos d'escuma, etc.

Data: 05/05/2004

OBSERVACIONS:

Van a motor i esperen que el vent bufi una mica.

Avui han canviat les drisses de costat a fi de què no es gastin tant d’una sola banda.

Llegir, menjar i dormir, així passen tot el dia. Tenen uns fantàstics 25º de dia i 17º-18º de nit.

Falten 670. Només tenen gas-oil per a 470 milles, de manera que convindria que bufés el vent (moderat!) al menys durant 200 milles. El pronòstic del temps és tremendament estable, sembla mentida que puguin tenir un anticicló d’aquesta envergadura acompanyant-los tot el camí.

Data: 04/05/2004

OBSERVACIONS:

Ja només falten 750 milles. Tenen gas-oil per a 400, per tant només que puguin fer 350 milles a vela ja tenen el tema solucionat. No estan agobiats. Aquest temps tan bo i amb unes previsions tan bones també fa que estiguin de molt bon humor.

Han de vigilar molt el vaixell, perquè el vent varia constantment de direcció i això els obliga a estar pendents de corregir les veles.

Mengen a “tope” perquè poden cuinar sense problemes. De menjar no els en falta. Tampoc els falta el sol. Sempre han de portar la pell protegida amb filtres solars . El que se’ls ha acabat és la crema hidratant.

No han vist ni un dofí ni cap animal excepte la llampuga que es van menjar. Els unics animalets que veuen son peixos voladors, que s’estavellen contra la coberta, però, com que son molt petits, els tornan a tirar a l’aigua.

La notícia del dia és que han recollit una defensa gegant que han trobat surant a l’aigua.

Data: 03/05/2004

OBSERVACIONS:

Van a vela cap a les Açores, amb la major i el foc. Els falten 850 milles per arribar-hi.

Tenen sol cada dia i llegeixen tota l’estona . No mengen gaire perquè no fan exercici i no tenen gana.

La previsió del temps és molt bona perquè l’anticicló continua i els acompanya.

Data: 02/05/2004

Estimats amics, en aquesta tornada, la millor notícia es la absència de notícies. Travessen l’Atlàntic acompanyats d’un fantàstic anticicló de 1025 mb, que de moment durarà tot el que les previsions ens permeten veure.

Per sobre d’ells, a l’alçada de les Açores hi ha unes borrasques que són les que els envien mar vella de morro. La mar vella és una mar sense cresta, rodona i suau, que indica que, en algun lloc llunyà, bufa o ha bufat molt de vent. Per culpa d’aquestes borrasques, el consell del Manel es que canviïn el seu objectiu primer que son les Açores, i que segueixin per una latitud més al sud, direcció a les Canàries. Aquest camí té més bon temps, de moment.

El problema que planteja aquest bon temps és que la quasi absència de vent fa que vagin molt a poc a poc, i que fins i tot hagin de posar el motor, que és el que ha succeït avui. Les hores que poden anar a motor son comptades, degut a la capacitat dels dipòsits de gas-oil, així que esperem que continuï el bon temps, però que pugi una mica el vent.

Els resten 950 milles per tocar terra, tant si van a les Açores, com si van a les Canàries.

Data: 30/04/2004

Des que hem deixat els alisis, hem tingut vents de proa, però febles, que coincideixen amb l'informació de les Pilot Charts, en quant a direcció i força, de 6 a 15 o20 nusos, força 3,4. Aquests vents oscil·len contínuament de direcció i van pujant i baixant de velocitat. Sembla que no, però ens porta bastanta feina, si et despistes s'atura el vaixell, i si et despistes molt t'entra el vent per l'altre costat. Constantment has d'anar variant el rumb, posant rissos, treient rissos, carregant un tanc de llast o buidant-lo, engegant el motor o aturant-lo, etc.

El mar, però , no s'ha correspost gaire amb el vent, ara venen onades d'aquí, ara d'allà, ara s'aplana, d'aquí a tres hores onades de tres metres, etc.

Fa tres dies, a última hora de la tarda va picar un peix, i la feina que ens va portar! El veiem saltant allà lluny. Per molta força que féssim amb la canya, no hi havia manera. Dos cops el vam tenir ja a punt per pujar al vaixell i va recuperar les forces i es va allunyar uns 50 metres. Al final es va esgotar i no va poder lluitar més, i el vam poder treure. Haviem pescat una Llampuga de l'Atlàntic, de 1,10 metres i 13 kilograms de pes. Ens vam passar una bona estona netejant-lo i filetejant-lo. Una part el vam convertir amb carpaccio, amb sal, pebre, vinagre, llimona i oli d'oliva. De la resta, la meitat l'hem penjat al sol i l'aire per convertir-lo en moixama, i l'altre meitat l'hem cuinat amb salseta i l'hem envasat al bany maria. Durant tres dies aquest vaixell ha semblat un vaixell de pesca i factoria, tot ple de filets penjant i constantment treballant a la cuina per aprofitar-ho tot. És tota una experiència fer sofregits, suquets i envasar les conserves amb suc i oli mentre el vaixell navega amb onades de 2 metres i tot belluga dins la paella i l'olla; ara encerta la bassa d'oli per fregir-hi el peix, ai que el suquet se'n va de l'olla, amb l'altra ma aguanta els pots que rellisquen...i encerta-la quan ho aboquis dins els pots, i si no, torna a omplir. És tot un exercici d'habilitat i estratègia.

A part d'aquests dies, que ja us podeu imaginar el que hem menjat, també hem tingut dies que hem menjat i cuinat el millor possible. Un dia vam fer una verdura exquisita (al Carib és dificil menjar verdura frescai al mig de l'Oceà, encara més) feta amb patates franceses comprades a la Martinica, pastanagues de l'illa de la Dominica, cebes de la Guadalupe, pebrots d'Antigua, i alls de la peninsula Ibèrica comprats a preu d'or a la Martinica. Tot això bullit sense aigua (amb la seva pròpia aigua), amb oli i a l'olla a pressió.

Dos cops al dia escoltem la ràdio BLU, al matí, la roda del Carib, al 8882 Khz, i parlem amb els amics que s'han quedat al Carib i amb els que estan creuant com nosaltres, el Sangria, el Tam Tam, l'Altaya, etc. Al vespre escoltem la "rueda de los navegantes" del Rafael del Castillo, al 14 358 Khz, i tenim noticies d'altres com el SYL o l'Aralú que també estan creuant, sabem les seves previssions i el temps que han de tenir. En aquesta roda vam poder escoltar un parell de cops al Robert Llorach que va creuar amb l'Aralú, i parlava amb la seva mare amb el Rafael fent de pont.

També, dos cops al dia, cada 12 hores, a les 6 UTC i a les 18 UTC apuntem la posició i una pila de dades més, milles fetes, milles a destí, velocitat i direcció del vent, pressió atmosferica, etc. Una feina metòdica però interessant i convenient per tenir el control absolut dels moviments del vaixell.

A part de totes aquestes obligacions, també hem de dormir, i ho fem ara l'un i ara l'altre, per torns, i alguns dies pràcticament no ens veiem. Amb tota aquesta feina, no ens queda temps ni ganes per gaire cosa més, llegim una mica mentre fem guardies i ja està.

En aquestes travesses tan llargues és molt important mantenir l'ordre i la disciplina. És imprescindible seguir els torns de dormir estrictament, fer al menys dos àpats importans al dia a unes hores establertes que s'aprofiten per a la convivència, beure aigua abundant i dedicar unes estones a les distraccions personals, lectura o el que sigui. Si no es pot perdre la noció del temps, esgotar el cos o caure en una mena d'astènia del mar.

Ara que ja estem pràcticament a mig camí, la temperatura ambient ha baixat 10º C, i la de l'aigua del mar n'ha baixat 5. Amb aquests 21ºC de nit i 26 de dia passem fred!

Data: 27/04/2004

Crònica dels cinc primers dies

El 21 d'abril de 2004 hem marxat d'Antigua, amb els preparatius fets, però sense haver pogut disfrutar prou del lloc i dels amics que hem fet aquests últims dies.

Mentre sortiem del fondejader d'English Harbour, ens despedien des del seu catamaran Simoust, l'Aline, la Laure i la Pauline, una mare i les seves dues filles que viuen i estudien mentre naveguen pel món; des del vaixell Fleur d'Acier una navegant solitària que fa vint anys que navega pel Carib; des de l'Altaya un Gib Sea 39, l'Atilio un canari que vam conèixer a l'illa de la Martinica i que fa el mateix viatge que nosaltres però en solitari. I encara uns altres que no coneixiem però que tenien el vaixell adornat amb banderes i entre elles la nostra, la catalana, que també es van apuntar a la festa. Tots ells fent sonar bocines tal com ens va despedir el Patrick a Le Marin. L'alegria de tots aquests amics llençant-nos desitjos de bonaventura per la travessa, somriures i petons ens va fer oblidar la pena que sentiem d'abandonar el Carib.

Un cop fora d'aquest meravellós port natural enfilem cap a l'últim cap de l'est de l'illa, on posem el rumb directe cap al port d'Horta a l'illa de Faial a Azores (2170 milles).

Hem triat aquest dia després de moltes sessions d'internet mirant previssions meteorològiques i compartint opinions amb en Manel Malleu (tripulant en el viatge d'anada al Carib i que ara ens va guiant meteorològicament parlant per l'Atlàntic Nord), i els companys (capità i tripulants) del vaixell (megaiot) català SYL. Per aquests dies donen vents fluixos de 15 nusos de l'est. I abans de que es reforcin o es posin més de cara, sortim, que ens queda una setmana de cenyir contra mar, vent i corrent dels Alisis.

La direcció del vent no és la ideal, que seria SE o ESE però naveguem bastant còmodes cenyint a rabiar, amb el tanc de llast ple i reduint vela per no passar de 15 graus d'escora, que és encara una inclinació còmode. D'aquesta manera i descontant les 12 milles de corrent que ens duen enrera cada dia, avancem unes 125 milles cap a l'objectiu.

Durant els primers tres dies no podem apuntar ben bé cap a Azores i naveguem 20 graus més cap al nord. Al quart dia ja gira una mica el vent i podem navegar a rumb directe. Després del quart dia ja comença a baixar el vent a 7 o 10 nusos i ja no és suficient per impulsar-nos i posem una mica de motor. Com que la tornada es fa per una zona de calmes, per no estar-nos-hi un mes i mig, hem carregat molts bidons de gasoil que ens permetin fer fins a 1000 milles a motor. De totes maneres ara ja hem fet les primeres 600, gairebé totes a vela. Aquest primer 25% de la travessa era el que em feia vertader pànic quan estavem fent el viatge d'anada i mai no bufava menys de 25 nusos, com es podia remontar aquell vent i aquell mar durant una setmana?

Aquests quatre primers dies han sigut més o menys iguals i sense gaires coses a destacar. No es veuen vaixells, no es veuen dofins, no pesquem res, el vaixell està sempre inclinat, el generador eòlic no para de carregar, de tant en tant passa un nuvolet més gran que els altres i fa un ruixat de res, algun cop el fa sobre nostre i ens mullem una mica. Una nit d'aquestes en Pere va quedar mig estabornit quan un peix volador se li va estampar a la galta dreta. Hem trencat en dues ocassions un grillet dels jocs de politges del baby stay i poca cosa més.

La matinada del dia 26 hem tingut el primer ensurt; ara naveguem a motor, i probablement n'haurem de fer moltes de milles així perquè entrem en zona de vents variables i calmes; doncs de cop i volta a la una de la matinada el motor s'ha aturat. Després d'una primera inspecció i de trobar-ho tot en regla, hem deduit que alguna cosa s'havia enganxat a l'hèlix. Bé, com que era mitja nit hem decidit de sol·lucionar-ho l'endemà amb la llum del dia, i hem seguit navegant a vela a dos o tres nusos.

Ens hem llevat decidits a sol·lucionar el problema, ens hem armat de valor i hem buscat una voluntària per banyar-se i alliberar l'hèlix de la seva trampa. Hem aturat el vaixell, i amb els peus d'anec, les ulleres i un ganivet ben esmolat hem començat a treballar. Primer de tot en Pere des de la jupete del vaixell, amb el cap a l'aigua ha mirat quin era el problema, i que no hi hagués cap animalet d'aquests de les pel·licules que sempre tenen gana. L'hèlix estava rodejada d'una pila de cabs d'estris de pesca, tots esfilagarsats i que feien un diametre de 70 cm. Era un problema gran! Mentre en Pere vigilava, la Carme ha fet unes quatre cabbussades per intentar desfer i tallar part del nus. Després hem canviat i en Pere s'ha cabbussat un parell de cops i l'ha acabat de desembolicar i netejar. Per sort tot ha sortit molt ràpid i el problema s'ha sol·lucionat. Hem tret uns trenta kilograms de cab que ara ens enduem per llençar-los en un contenidor adequat.

Ara ja podem dir que hem fet un bany matinal al mig de l'Oceà Atlàntic, a 560 milles del punt de costa més proper i amb una profunditat de 6000 metres, en la posició 25º 01,67' Nord i 55º 38,96' Oest.

Data: 23/04/2004

DATA	LAT. NORD	LONG. OEST	UTC	VENT KN	MAR
23/4/04	20 55 93	59 24 17	8	10-15	1.5 suaus

Super tranquil, res a veure amb l’anada cap a la Martinica. Passen alguns nuvolets petits que deixen veure el sol. No tenen cap vaixell a la vista però es comuniquen per radio amb d’altres embarcacions que en aquest moment fan la mateixa travessa o amb d’altres que encara són a terra a punt de sortir. Un veler va sortir ½ hora abans que ells de la Martinica i no l’han tornat a veure. Mengen bé. Ja hi estan acostumats a la cuina marinera d’alta mar.

| permanent link to this entry

---

Data: 22/04/2004

DATA	LAT. NORD	LONG. OEST	UTC	VENT KN	MAR
22/4/04	19 57 84	60 16 81	6	17 NE	2 m

posted at: 18:47 | path: | permanent link to this entry

---